GFDL i altres tipus de llicències

Llicència de documentació lliure GNU (GNU Free Documentation License, GFDL) és una llicència copyleft per a contingut lliure, dissenyada per la Fundació del Programari Lliure (FSF) per al projecte GNU. El text complet es pot consultar en els enllaços externs.

La llicència va ser dissenyada per a documentació de programari i altres referències i materials institucionals. Estipula que qualsevol còpia del material, fins i tot de ser modificat, ha de portar la mateixa llicència. Aquestes còpies poden ser venudes però, de ser produïdes en quantitat, han de ser distribuïdes en un format que garanteixi futures edicions. Wikipedia és el major projecte que utilitza aquesta llicència.

Moltes persones i grups consideren a GFDL com una llicència no lliure, degut en part a l'ús de text "invariable" que no pot ser modificat o eliminat i la ben intencionada però exagerada prohibició en contra de sistemes DRM (Digital Rights Management, o gestió de drets digitals), la qual cosa afecta també alguns usos vàlids. Fins el 16 de març de 2006 el projecte Debian [1] així ho considerava, però ja fa distinció explícita sobre l'existència de seccions invariants, que serien les que impedirien la inclusió d'aquests documents a la secció main del projecte.

RSS.

RSS és un una família de formats de canals web XML utilitzat per a publicar continguts actualitzats freqüentment com ara llocs de notícies, weblogs o podcasts, i per mitjà del qual es pot compartir la informació i usar-la en altres llocs web o programes. És en essència una sindicació de continguts.

El principal avantatge del sistema és l'agilitat, ja que es fa innecessari haver de descarregar les imatges i els altres elements de la web, descarregant-ne només els titulars. I també el poder ajuntar el contingut de molts llocs web en un sol espai.

Un programa que usa RSS s'anomena agregador, i n'hi ha de molts tipus. Incrustats a navegadors web, widgets per l'escriptori, en programes de correu electrònic, en pàgines web dedicades i en programes dedicats.

L'acrònim RSS es refereix als següents formats: Really Simple Syndication (RSS 2.0), RDF Site Summary (RSS 0.9 i 1.0), o Rich Site Summary (RSS 0.91).

Tot i que els formats RSS existeixen des del Març de 1999, la icona RSS ("") no es va usar àmpliament fins el 2005-2006.

A partir d'aquest format s'està desenvolupant una cadena de valor nova en el sector dels continguts que està canviant les formes de relació amb la informació tant dels professionals i empreses del sector com dels usuaris. Bloglines, Feedster, Plazoo, Feedness, Retronimo, YourFeeds, Amazon, AllConsuming, NewsIsFree, sindic8, Blogdigger, i un llarg etcètera d'empreses estan explorant noves formes d'ús i distribució de la informació.

La sindicació no és solament un fenomen vinculat als weblogs (encara que aquest s'ha fet més patent a causa de la popularització dels weblogs). Sempre s'han sindicat continguts i s'ha compartit tota mena d'informació en format XML, d'aquesta forma podem oferir continguts propis perquè siguin mostrats en altres pàgines de forma integrada, la qual cosa augmenta el valor de la pàgina que mostra el contingut i també ens genera més valor, ja que normalment la sindicació sempre enllaça amb els continguts originals.

Openoffice

Pròpiament denominat OpenOffice.org (no OpenOffice, a causa d'una disputa de marques), és un projecte comunitari per crear una paquet ofimàtic basada en codi obert (amb llicència LGPL), procedent d'una versió antiga de StarOffice de Sun Microsystems.

Pot llegir i escriure directament els fitxers creats amb els programes de Microsoft Office Word, Excel i Power Point, i a més, i a diferència d'aquest, permet fer servir els formats ODF, que són estàndard ISO, IEC i OASIS.

La mida dels fitxers desats en els formats ODF és força menor a la mida dels fitxers equivalents desats amb els formats de Microsoft Office.

Existeixen versions d'OpenOffice.org per a Microsoft Windows, GNU/Linux, Solaris i MacOS.

Les versions més recents d'StarOffice estan basades en el codi base de l'OpenOffice.org (de forma similar a la relació existent entre Netscape Navigator i Mozilla).

Està dissenyat per a competir amb el que fins ara és el número 1 del mercat, Microsoft Office, de manera que la seva interfície permeti a qualsevol usuari de Microsoft Office fer servir OpenOffice.org des del primer moment i sense haver d'adquirir cap nou coneixement. Alguns estudis situen el percentatge d'usuaris de l'OpenOficce.org al 5%.

La web 3.0

Web 3.0 és un neologisme que s'utilitza per descriure l'evolució de l'ús i la interacció a la xarxa a través de diferents camins. Això inclou, la transformació de la xarxa en una base de dades, un moviment cap fer els continguts accessibles per múltiples aplicacions non-browser, l'empenta de les tecnologies d'intel ligència artificial, la web semàntica, la web Geoespacial, o la web 3D. Sovint és utilitzat pel mercat per promocionar les millores respecte a la Web 2.0. El terme Web 3.0 va aparèixer per primera vegada el 2006 en un article de Jeffrey Zeldman, crític de la Web 2.0 i associat a tecnologies com AJAX. Actualment hi ha un debat considerable al voltant del que significa Web 3.0, i quina és la definició encertada.
Les tecnologies de la Web 3.0, com programes intel.ligents, que utilitzen dades semàntics, s'han implementat i utilitzat a petita escala a companyies per aconseguir una manipulació de dades més eficient. En els darrers anys, però, ha hagut un major enfocament dirigit a traslladar aquestes tecnologies d'intel ligència semàntica al públic general.

AJAX

AJAX són les sigles de Asynchronous Javascript And Xml, (JavaScript asíncron i XML), un conjunt de tecnologies que permeten actualitzar continguts web sense haver de tornar a carregar la pàgina. Això obre la porta a pàgines web interactives.

Ajax és asíncron en tant que les dades addicionals són demanades i carregades en un segon pla, sense interferir en la presentació i el comportament de la pàgina. Habitualment les funcions d'Ajax es criden des del llenguatge JavaScript. Les dades són adquirides usant l'objecte XMLHttpRequest, que està disponible als llenguatges d'script que corren en navegadors moderns, o també usant Remote Scripting en navegador que no suportin XMLHttpRequest. En qualsevol cas, no és necessari que el contingut asíncron sigui formatat en XML.

Ajax és multiplataforma i es pot usar en diversos sistemes operatius, arquitectures de computador i navegadors web, ja que es basa en estàndards oberts com JavaScript i DOM. Hi ha implementacions open source de frameworks i llibreries.

Una possible tècnica per programar en AJAX és mitjançant un motor AJAX (escrit en JavaScript). Aquest motor és l'encarregat de mostrar la interfície gràfica i comunicar-se amb el servidor. Mitjançant AJAX, l'usuari no es connecta directament amb el servidor, sinó que primer ho fa amb el motor d'AJAX i aquest és el que fa la sol·licitud al servidor. Un cop això, el servidor retorna la sol·licitud que passa a través del motor i renderitza el resultat, de manera que mai es veurà la pàgina completament blanca com passa amb els models clàssics d'aplicacions web.

Exemples d'aplicacions que usen AJAX són Google Maps, Gmail, fotocodex, Orkut, Flickr, A9.com, ZK Demo, eyeOS i OpenKM.

Web 2.0

El terme Web 2.0 (emprat des del 2006 fins a l’actualitat) s’associa habitualment amb les aplicacions web que faciliten la compartició interactiva d’informació, el disseny centrat en l’usuari i la col·laboració dins el World Wide Web. Alguns exemples del Web 2.0 serien les comunitats basades en web, les xarxes socials, els llocs de compartició de vídeos, els wikis i els blocs. Un lloc Web 2.0 permet als seus usuaris interactuar amb altres usuaris o canviar el contingut del lloc; en front dels llocs web no interactius on els usuaris es limiten a mirar passivament la informació que se’ls proporciona.

El concepte Web 2.0 va ser esmentat per primer cop per O'Reilly Media el 2004,^[1] referint-se a la percepció que la segona generació de la Web es basava en comunitats i en serveis d'allotjament (hosting en anglès), com ara els espais web de treball en xarxa,^[2] les wikis, i Folksonomy folksonomies^[3] que faciliten la col·laboració i en el fet de compartir entre usuaris espais per a fotografies, textos i vincles amb altres "llocs Web" (Web-sites), els tres exemples més clars són Flickr,^[4] del.icio.us^[5] i Youtube. O'Reilly Media va titular una sèrie de conferències al voltant d'aquest concepte i des d'aleshores ha estat àmpliament adoptat.

Encara que el terme suggereix una nova versió de la Web, no fa referència a una actualització o evolució d'Internet o de la tecnologia específica de la World Wide Web, però sí que es refereix als canvis que es fan en l'ús de la plataforma. D'acord amb Tim O'Reilly,^[6] "Web 2.0 és la revolució del negoci en la indústria dels ordinadors causat per la mobilitat de la plataforma d'Internet, i un intent d'entendre les regles per a l'èxit sobre el que és nou a la plataforma"^[7] La web 3.0, suggerida per analogia, seria la web semàntica o intel·ligent, que selecciona els continguts d'acord amb les preferències de l'usuari alhora que en permet la interacció.

Alguns experts en tecnologia, principalment Tim Berners-Lee, han qüestionat el terme considerant que s'ha magnificat, molts dels components tecnològics de "Web 2.0" ja eren presents en la creació de la primera World Wide Web.

Webtop

Una web Desktop o webtop es un sistema de aplicación para la integración de aplicaciones por medio de workspace en red. Es un escritorio virtual en la web, funcionando en un navegador web como software.

Los webtop, a menudo se caracterizan por un entorno similar al de Windows, Mac o Linux, pero ahora, al estar dependiendo de internet, se considera que tienen mucho más funcionalidad. La ventaja del uso de estos mecanismos es la capacidad de guardar el trabajo y la configuración a través de Internet cosa que los Desktop convencionales no pueden hacer.

El término webtop fue introducido por primera vez por la Santa Cruz Operation (SCO) en 1993 para una interfaz web basada en su sistema operativo UNIX. Andy y Ronald Bovingdon Record, fueron quienes exploraron el concepto y se les asigna la invención de tal. El concepto inicial se lanzó con el nombre de tarantella Webtop. Esta tecnología se originó al comienzo del uso comercial de la tecnología de servidor web de SCO (Organización de Cooperación de Shanghai) que fue el primer sistema operativo de proveedores comerciales para incluir en un servidor web, su línea de productos X.desktop, obtenidos al adquirir IXI Limited en el Reino Unido (que fueron los primeros en tener iconos para URL y un HTML basado en sistema de ayuda). Tarantella contiene entorno UNIX real y aplicaciones de Windows que se mostrarán dentro de un navegador web mediante el uso de un Webtop en Java.