GFDL i altres tipus de llicències

Llicència de documentació lliure GNU (GNU Free Documentation License, GFDL) és una llicència copyleft per a contingut lliure, dissenyada per la Fundació del Programari Lliure (FSF) per al projecte GNU. El text complet es pot consultar en els enllaços externs.

La llicència va ser dissenyada per a documentació de programari i altres referències i materials institucionals. Estipula que qualsevol còpia del material, fins i tot de ser modificat, ha de portar la mateixa llicència. Aquestes còpies poden ser venudes però, de ser produïdes en quantitat, han de ser distribuïdes en un format que garanteixi futures edicions. Wikipedia és el major projecte que utilitza aquesta llicència.

Moltes persones i grups consideren a GFDL com una llicència no lliure, degut en part a l'ús de text "invariable" que no pot ser modificat o eliminat i la ben intencionada però exagerada prohibició en contra de sistemes DRM (Digital Rights Management, o gestió de drets digitals), la qual cosa afecta també alguns usos vàlids. Fins el 16 de març de 2006 el projecte Debian [1] així ho considerava, però ja fa distinció explícita sobre l'existència de seccions invariants, que serien les que impedirien la inclusió d'aquests documents a la secció main del projecte.

RSS.

RSS és un una família de formats de canals web XML utilitzat per a publicar continguts actualitzats freqüentment com ara llocs de notícies, weblogs o podcasts, i per mitjà del qual es pot compartir la informació i usar-la en altres llocs web o programes. És en essència una sindicació de continguts.

El principal avantatge del sistema és l'agilitat, ja que es fa innecessari haver de descarregar les imatges i els altres elements de la web, descarregant-ne només els titulars. I també el poder ajuntar el contingut de molts llocs web en un sol espai.

Un programa que usa RSS s'anomena agregador, i n'hi ha de molts tipus. Incrustats a navegadors web, widgets per l'escriptori, en programes de correu electrònic, en pàgines web dedicades i en programes dedicats.

L'acrònim RSS es refereix als següents formats: Really Simple Syndication (RSS 2.0), RDF Site Summary (RSS 0.9 i 1.0), o Rich Site Summary (RSS 0.91).

Tot i que els formats RSS existeixen des del Març de 1999, la icona RSS ("") no es va usar àmpliament fins el 2005-2006.

A partir d'aquest format s'està desenvolupant una cadena de valor nova en el sector dels continguts que està canviant les formes de relació amb la informació tant dels professionals i empreses del sector com dels usuaris. Bloglines, Feedster, Plazoo, Feedness, Retronimo, YourFeeds, Amazon, AllConsuming, NewsIsFree, sindic8, Blogdigger, i un llarg etcètera d'empreses estan explorant noves formes d'ús i distribució de la informació.

La sindicació no és solament un fenomen vinculat als weblogs (encara que aquest s'ha fet més patent a causa de la popularització dels weblogs). Sempre s'han sindicat continguts i s'ha compartit tota mena d'informació en format XML, d'aquesta forma podem oferir continguts propis perquè siguin mostrats en altres pàgines de forma integrada, la qual cosa augmenta el valor de la pàgina que mostra el contingut i també ens genera més valor, ja que normalment la sindicació sempre enllaça amb els continguts originals.

Openoffice

Pròpiament denominat OpenOffice.org (no OpenOffice, a causa d'una disputa de marques), és un projecte comunitari per crear una paquet ofimàtic basada en codi obert (amb llicència LGPL), procedent d'una versió antiga de StarOffice de Sun Microsystems.

Pot llegir i escriure directament els fitxers creats amb els programes de Microsoft Office Word, Excel i Power Point, i a més, i a diferència d'aquest, permet fer servir els formats ODF, que són estàndard ISO, IEC i OASIS.

La mida dels fitxers desats en els formats ODF és força menor a la mida dels fitxers equivalents desats amb els formats de Microsoft Office.

Existeixen versions d'OpenOffice.org per a Microsoft Windows, GNU/Linux, Solaris i MacOS.

Les versions més recents d'StarOffice estan basades en el codi base de l'OpenOffice.org (de forma similar a la relació existent entre Netscape Navigator i Mozilla).

Està dissenyat per a competir amb el que fins ara és el número 1 del mercat, Microsoft Office, de manera que la seva interfície permeti a qualsevol usuari de Microsoft Office fer servir OpenOffice.org des del primer moment i sense haver d'adquirir cap nou coneixement. Alguns estudis situen el percentatge d'usuaris de l'OpenOficce.org al 5%.

La web 3.0

Web 3.0 és un neologisme que s'utilitza per descriure l'evolució de l'ús i la interacció a la xarxa a través de diferents camins. Això inclou, la transformació de la xarxa en una base de dades, un moviment cap fer els continguts accessibles per múltiples aplicacions non-browser, l'empenta de les tecnologies d'intel ligència artificial, la web semàntica, la web Geoespacial, o la web 3D. Sovint és utilitzat pel mercat per promocionar les millores respecte a la Web 2.0. El terme Web 3.0 va aparèixer per primera vegada el 2006 en un article de Jeffrey Zeldman, crític de la Web 2.0 i associat a tecnologies com AJAX. Actualment hi ha un debat considerable al voltant del que significa Web 3.0, i quina és la definició encertada.
Les tecnologies de la Web 3.0, com programes intel.ligents, que utilitzen dades semàntics, s'han implementat i utilitzat a petita escala a companyies per aconseguir una manipulació de dades més eficient. En els darrers anys, però, ha hagut un major enfocament dirigit a traslladar aquestes tecnologies d'intel ligència semàntica al públic general.

AJAX

AJAX són les sigles de Asynchronous Javascript And Xml, (JavaScript asíncron i XML), un conjunt de tecnologies que permeten actualitzar continguts web sense haver de tornar a carregar la pàgina. Això obre la porta a pàgines web interactives.

Ajax és asíncron en tant que les dades addicionals són demanades i carregades en un segon pla, sense interferir en la presentació i el comportament de la pàgina. Habitualment les funcions d'Ajax es criden des del llenguatge JavaScript. Les dades són adquirides usant l'objecte XMLHttpRequest, que està disponible als llenguatges d'script que corren en navegadors moderns, o també usant Remote Scripting en navegador que no suportin XMLHttpRequest. En qualsevol cas, no és necessari que el contingut asíncron sigui formatat en XML.

Ajax és multiplataforma i es pot usar en diversos sistemes operatius, arquitectures de computador i navegadors web, ja que es basa en estàndards oberts com JavaScript i DOM. Hi ha implementacions open source de frameworks i llibreries.

Una possible tècnica per programar en AJAX és mitjançant un motor AJAX (escrit en JavaScript). Aquest motor és l'encarregat de mostrar la interfície gràfica i comunicar-se amb el servidor. Mitjançant AJAX, l'usuari no es connecta directament amb el servidor, sinó que primer ho fa amb el motor d'AJAX i aquest és el que fa la sol·licitud al servidor. Un cop això, el servidor retorna la sol·licitud que passa a través del motor i renderitza el resultat, de manera que mai es veurà la pàgina completament blanca com passa amb els models clàssics d'aplicacions web.

Exemples d'aplicacions que usen AJAX són Google Maps, Gmail, fotocodex, Orkut, Flickr, A9.com, ZK Demo, eyeOS i OpenKM.

Web 2.0

El terme Web 2.0 (emprat des del 2006 fins a l’actualitat) s’associa habitualment amb les aplicacions web que faciliten la compartició interactiva d’informació, el disseny centrat en l’usuari i la col·laboració dins el World Wide Web. Alguns exemples del Web 2.0 serien les comunitats basades en web, les xarxes socials, els llocs de compartició de vídeos, els wikis i els blocs. Un lloc Web 2.0 permet als seus usuaris interactuar amb altres usuaris o canviar el contingut del lloc; en front dels llocs web no interactius on els usuaris es limiten a mirar passivament la informació que se’ls proporciona.

El concepte Web 2.0 va ser esmentat per primer cop per O'Reilly Media el 2004,^[1] referint-se a la percepció que la segona generació de la Web es basava en comunitats i en serveis d'allotjament (hosting en anglès), com ara els espais web de treball en xarxa,^[2] les wikis, i Folksonomy folksonomies^[3] que faciliten la col·laboració i en el fet de compartir entre usuaris espais per a fotografies, textos i vincles amb altres "llocs Web" (Web-sites), els tres exemples més clars són Flickr,^[4] del.icio.us^[5] i Youtube. O'Reilly Media va titular una sèrie de conferències al voltant d'aquest concepte i des d'aleshores ha estat àmpliament adoptat.

Encara que el terme suggereix una nova versió de la Web, no fa referència a una actualització o evolució d'Internet o de la tecnologia específica de la World Wide Web, però sí que es refereix als canvis que es fan en l'ús de la plataforma. D'acord amb Tim O'Reilly,^[6] "Web 2.0 és la revolució del negoci en la indústria dels ordinadors causat per la mobilitat de la plataforma d'Internet, i un intent d'entendre les regles per a l'èxit sobre el que és nou a la plataforma"^[7] La web 3.0, suggerida per analogia, seria la web semàntica o intel·ligent, que selecciona els continguts d'acord amb les preferències de l'usuari alhora que en permet la interacció.

Alguns experts en tecnologia, principalment Tim Berners-Lee, han qüestionat el terme considerant que s'ha magnificat, molts dels components tecnològics de "Web 2.0" ja eren presents en la creació de la primera World Wide Web.

Webtop

Una web Desktop o webtop es un sistema de aplicación para la integración de aplicaciones por medio de workspace en red. Es un escritorio virtual en la web, funcionando en un navegador web como software.

Los webtop, a menudo se caracterizan por un entorno similar al de Windows, Mac o Linux, pero ahora, al estar dependiendo de internet, se considera que tienen mucho más funcionalidad. La ventaja del uso de estos mecanismos es la capacidad de guardar el trabajo y la configuración a través de Internet cosa que los Desktop convencionales no pueden hacer.

El término webtop fue introducido por primera vez por la Santa Cruz Operation (SCO) en 1993 para una interfaz web basada en su sistema operativo UNIX. Andy y Ronald Bovingdon Record, fueron quienes exploraron el concepto y se les asigna la invención de tal. El concepto inicial se lanzó con el nombre de tarantella Webtop. Esta tecnología se originó al comienzo del uso comercial de la tecnología de servidor web de SCO (Organización de Cooperación de Shanghai) que fue el primer sistema operativo de proveedores comerciales para incluir en un servidor web, su línea de productos X.desktop, obtenidos al adquirir IXI Limited en el Reino Unido (que fueron los primeros en tener iconos para URL y un HTML basado en sistema de ayuda). Tarantella contiene entorno UNIX real y aplicaciones de Windows que se mostrarán dentro de un navegador web mediante el uso de un Webtop en Java.

Secondlife

Second Life (SL) és món virtual en 3D que permet a l'usuari (el "resident" o "avatar") viure una mena de vida paral·lela o de "segona vida". La major part d'aquest món virtual és creat pels propis residents. No es tracta d'un joc sinó d'un espai d'intercanvis (eventualment de joc, si els usuaris ho desitgen) que pretén ser tan variat com la vida real. És un fòrum internet on s'expressen els compromisos socials i polítics de manera lliure i internacional; hi són esdeveniments corrents els debats, exposicions, conferències, formacions, reclutaments, concerts, matrimonis, etc. L'univers té igualment el seu "sistema econòmic": els residents poden crear i vendre coses (roba, cases...) i els intercanvis es fan en dòlars Linden, una moneda virtual que pot ser canviada contra de la moneda real.

Existeix des del 2003, per la companyia de San Francisco Linden Lab, i fundada per la RealNetworks CTO de Philip Rosedale. El "món" de la Second Life resideix en uns servidors que es van mantenint sota Linden Lab, conegut també com "the grid".

Wikipedia

La Viquipèdia (Wikipedia en anglès, manlleu del hawaià wikiwiki -pronunciat amb variació lliure /ˈvikiˈviki/ o /ˈwikiˈwiki/- que vol dir «molt ràpid», i enciclopèdia) és una enciclopèdialliure mantinguda per la Fundació Wikimedia, una organització sense ànim de lucre. Els més de 15 milions d'articles (dels quals 3,2 milions en anglès; 247.072 en català) han estat escrits col·laborativament per usuaris d'arreu del món, i la majoria dels seus articles poden ser editats per qualsevol persona que pugui accedir a la web. Va ser creada el gener del 2001 per Jimmy Wales i Larry Sanger, i actualment és l'obra de referència més gran i popular a Internet.

Les crítiques a la Viquipèdia es centren en què per sistema conté prejudicis i inconsistències i la seva política d'afavorir el consens per damunt dels credencials en el seu procés editorial. També se centren en la seva fiabilitat. Algunes altres crítiques se centren en la seva susceptibilitat al vandalisme o que s'hi afegeixi informació no verificada. Els treballs escolars defensen que el vandalisme normalment es treu ràpidament.

Jonathan Dee, del New York Times,i Andrew Lih, en el 5è Simposi Internacional sobre el Periodisme en Línia, han citat la importància de la Viquipèdia, no només com a referència enciclopèdica sinó també com a font de notícies actualitzada freqüentment.

Quan la revista Time va donar el premi "Persona de l'any 2006" a "You", va reconèixer l'èxit de la col·laboració en línia, va citar la Viquipèdia com un dels tres exemples dels serveis "Web 2.0", juntament amb el YouTube i MySpace.

La Viquipèdia en català / valencià fou la segona Viquipèdia a fundar-se, el març del 2001, després de l'anglesa. Actualment hi ha versions de la Viquipèdia en més de 250 llengües però només 236 estan actives, i el conjunt de Viquipèdies tenen més de 12.440.000 articles (febrer 2009) i reben més de 50 milions de visites per dia (2005).

Actualment la Viquipèdia en català té 247.072 articles i va en augment. La versió anglesa en tenia 3.163.808 el 19 de gener del 2010.

Del.icio.us

Del.icio.us és un servei de gestió d'adreces d'interès socials a través del web. Permet pujar a la xarxa les adreces d'interès, que clàssicament s'emmagatzemaven des del navegador localment a l'ordinador, de manera que són consultables a través d'Internet i no només en local. També en facilita la categorització amb paraules clau (etiquetes), fet que n'agilita la localització. Però no tan sols permet agrupar-les i etiquetar-les, sinó també compartir-les amb altres usuaris del servei i així conèixer qui (i quanta gent) ha desat un determinat enllaç.

El seu èxit possiblement rau en la senzillesa de la seva interfície, en emprar un llenguatge HTML molt senzill i un sistema d'URL llegible. A més, posseïx un flexible servei de sindicació web mitjançant RSS i un codi API bastant potent que permet fer ràpidament aplicacions que treballin amb del.icio.us.

Napster

Napster era un servei de distribució d'arxius de música (en format MP3) i pioner de les xarxes P2P d'intercanvi creat per Shawn Fanning. La seva popularitat va començar durant l'any 2000. La seva tecnologia permetia als aficionats a la música compartir les seves col·leccions de MP3 fàcilment amb altres usuaris, la qual cosa va originar protestes de les institucions de protecció dels drets d'autor.

El servei va ser anomenat Napster ("dormilega") pel pseudònim de Fanning (es diu que acostumava a fer moltes migdiades).

La primera versió de Napster va ser publicada a finals del 1999. Va ser el primer dels sistemes de distribució d'arxius P2P de popularitat massiva, era una xarxa centralitzada, ja que utilitzava un servidor principal per mantenir la llista d'usuaris connectats i els arxius compartits per cada un d'ells. Les transferències d'arxius, però, eren realitzades entre els usuaris sense intermediaris.

Al desembre del 1999, diverses empreses discogràfiques van iniciar un judici en contra de Napster. Això va portar a Napster una gran popularitat i diversos milions de nous usuaris. Napster va arribar al seu màxim amb 26,4 milions d'usuaris al febrer de l'any 2001.^[1]

Per als seguidors de Napster el judici va ésser una mica confús. Per a ells la possibilitat de compartir arxius era una característica pròpia d'internet, i no de Napster, el qual actuava com un simple motor de cerca. Molts argumentaven que tancar Napster només aconseguiria que els seus usuaris emigressin cap a altres sistemes d'intercanvi d'arxius. Aquest últim fet va ocórrer, amb programari com Ares Galaxy, Audiogalaxy, Morpheus, Gnutella, Kazaa, LimeWire i eDonkey2000.

Al juliol del 2001 un jutge va ordenar el tancament dels servidors de Napster per prevenir més violacions dels drets d'autor. Cap al 24 de setembre del 2001, havia pràcticament arribat al seu final. Napster va acceptar pagar a les empreses discogràfiques 26 milions de dòlars per danys i uns altres 10 milions de dòlars per futures llicències.

El bateria de Metallica, Lars Ulrich va ser el primer famós a demandar a Napster per drets d'autor.

Al 19 de maig del 2008 Napster va anunciar el llançament de la botiga més gran i detallada de MP3 del món, amb 6 milions de cançons, a www.napster.com/store.

Flickr és un lloc web per a organitzar fotografies digitals que funciona com una xarxa social. Va ser desenvolupat per Ludicorp, una empresa fundada el 2002 a Vancouver, Canadà. El març del 2005, Flickr i Ludicorp foren comprades per Yahoo!.

És un servei molt utilitzat pels usuaris de blocs com a dipòsit de fotos.

El sistema de Flickr permet fer cerques d'imatges per etiquetes (tags), per data i també pel tipus de llicència Creative Commons.

Altres funcionalitats són els canals RSS i Atom, com també una API que permet a desenvolupadors independents desenvolupar els seus propis serveis.

El servei es basa en les característiques habituals de l'HTML i l'HTTP, podent així ser usable en múltiples plataformes i navegadors. La interfície d'etiquetació i edició de text utilitza AJAX, que també és compatible amb la gran majoria dels navegadors. Un component no essencial del lloc web, Organizr, es basa en la tecnologia de Macromedia Flash, la qual és àmpliament disponible, però no plenament oberta.

Les fotografies o imatges poden també trametre's a través del correu electrònic.

Flickr és especialment popular entre els usuaris de Macintosh, els quals sovint són exclosos d'altres llocs de compartició de fotos perquè hi és necessària una arquitectura PC/Windows.

Una de les característiques de Flickr, és que permet al usuaris registrats triar qui vol que accedeixi a les seves fotos. Per això només cal marcar-les com a públiques, només pels amics (contactes de Flickr) o per la família, encara que siguin usuaris de franc. També permet triar la llicència amb que es publiquen les fotografies, donant a triar entre una àmplia gama de llicènciesA 2010, el Flickr s'ofereix en alemany, anglès, castellà, coreà, francès, italià, portuguès i xinès. Hi ha una campanya a favor del Flickr en català

Youtube

YouTube és un lloc web que permet als usuaris de carregar, mirar i compartir vídeos. Va ser fundat el febrer del 2005 per tres antics empleats de PayPal: Chad Hurley, Steve Chen, Jawed Karim. YouTube utilitza un format Adobe Flash per a oferir el seu contingut. És popular, de la mateixa manera que ho és Google Video, gràcies a la possibilitat d'allotjar els vídeos de qualsevol persona. YouTube té una varietat de clips de films i programes de televisió, vídeos musicals i vídeos casolans (encara que la regla de YouTube prohibeix carregar vídeos amb copyright, aquest material s'hi troba en abundància). Els enllaços a vídeos de YouTube poden ser també allotjats en blogs i llocs web personals utilitzant APIs.YouTube va ser comprat per l'empresa Google Inc, propietària també de Google Video el 13 de Novembre de 2006 per 1.650 milions de dòlarsNo té videos de contingut +18 YouTube Inc va ser fundada per Chad Hurley, Steve Chen i Jawed Karim el febrer de 2005 a San Bruno, Califòrnia. Tots ells es van conèixer quan treballaven a PayPal, Chen i Karim com enginyers, i el Txad com a dissenyador. D'acord amb Hurley i Chen, la idea de YouTube va sorgir davant les dificultats que van experimentar al tractar de compartir vídeos presos durant una festa a San Francisco.

Kesha tik tok intro simpsons

Cr9 en los simpsons

El jugador cristiano ronaldo sale en los simpsons

El primer blog

uuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuue!